Cereals granola senzills

Bon dia!!

Avui matí m'he aixecat amb ganes d'esmorzar alguna cosa diferent i he buscat a Internet receptes de sticks de cereals. Però quan ja estaven fets, els he provat i he vist que s'assemblaven molt a uns cereals que m'encanten, de manera que he romput les barretes i me les he menjat amb llet. Així que ho publico com una recepta de cereals. Són rapidíssims de fer (10 minuts de preparació i 10 d'enfornar) i queden deliciosos! A més, els podeu guardar per menjar-los més d'un dia.

Pappardelle de colors amb crema de coliflor i formatge blau

Avui us penjo tot un descobriment: una salsa amb formatge per acompanyar la pasta, però sense gairebé formatge i amb tooot el seu gustet bo. Sí, sí, de veritat. Jo l'hagués provada sense saber-ho no ho hauria notat. Es fa amb coliflor i una porció petita de formatge que li dóna tot el gust que necessita. per això, però es necessita un que faixi un gust fort, com per exemple, formatge blau, roquefort, gorgonzola, etcètera. I el millor de tot és que mengem verdurets (sense adonar-nos-en!) i la recepta surt sense gairebé grasses saturades, si les comparem amb les salses de formatge normals, que  a més de grans quantitats d'aquest també porten nata. El temps de preparació de la salsa és de 20 minuts, el mateix que la pasta, és perfecte, no? Ah! a més, sempre es pot fer amb formatge més suau o sense: el gust és bo igual (no en fa de formatge) i així és apte per aquells a qui no els hi agrada. 

Formatge de Nachos fàcil

Galetes de mantega de cacauet i cobertura de xocolata blanca

Feia temps que havia vist una recepta de galetes amb mantega de cacauet. Com a fan incondicional d'aquesta des que la vaig descobrir l'estiu que vaig passar a Alemanya, tenia la obligació de provar de fer-les jo mateixa.

Recepta il·lustrada: Panets de Viena amb xocolata

A Menorca, els panets de Viena són una d'aquelles coses que si no hi estàn presents, s'enyoren una cosa mai vista però que quan hi són, no agafen gaire protagonisme. Menjar panets és com un cicle: no en menges sovint,  no ho sols fer exactament per inclinació pròpia, el mateix curs de la vida et porta a repetir aquest acte banal i agradable: els panets vénen a tu. Els menjem...de tant en tant. Com a substitut al sortir de l'escola dels clàssics cocs –entrepans–; a les festes d'anys, trobades familiars, reunions d'amics, berenetes-sopars de l'estiu; a la cantina de l'institut (mamma mia, aquells eren brutals), quan t'ha de caure una dent i no pots mossegar bé. Ens els fan les àvies, algunes mares, una LLÀSTIMA que els pares encara no s'hagin decidit. Als forns sempre n'hi queda menys de la meitat, i quan et plantejes si en vols un sempre et fas la mateixa pregunta: qui els compra? Qui venera els panets –que no siguin de la cantina de l'institut– com venera els croissants? I segurament, la resposta és ningú. Pateixes pels quatre panets que queden, per si els clients se n'obliden d'endur-se'ls, però normalment no n'agafes cap. Com he dit, són ells que vénen a tu. Potser algun dia creues la porta i quan ets al carrer te n'adones que has comprat un panet, i te'l menges amb el cpa posat en el misteri de les forçes sobrenaturals que completen el cicle de menjar panets: es veu que feia massa que no en tastaves cap.

Llenties

Avui per dinar...un plat nutritiu i calentó pels dies d'hivern: llenties!

La recepta és senzillíssima. Era un plat que mai m'havia agradat gaire, me les menjava, però amb desgana. Tampoc m'havia atrevit a fer-les perquè sembla molt elaborat, però la veritat és que no és més difícil que qualsevol altre plat, i així sortim de la típica pasta. Ara que me les faig jo mateixa la veritat és que m'agraden força i no em sap greu que sigui el plat de dos dies (les racions que faig solen ser per dues o tres persones, és a dir que les guardo a la nevera o les congelo). Crec que aquí està la gràcia, que cadascú es coneix  i a partir d'anar fent i anar provant, modifica les receptes al seu gust. El menjar és una cosa per anar provant, no tingueu por mai de fer res!!!

Cous-cous amb pebres i ceba

Avui penjo una recepta que és perfecte per emportar a la Universitat dins d'un tupper. Emportar els àpats de casa no requereix gaire temps, només una mica de previsió. Podeu fer-ho la nit abans, per exemple i preparar-ne per més d'un dia si us quedeu a dinar sovint. Una altra idea és congelar-ho. Jo, moltes vegades aprofito que els caps de setmana em cuino alguna cosa més bona per menjar i ja dedico més temps als fogons, per fer-me alguna cosa pel dilluns o per congelar. Aquesta que us escric avui és tant senzilla que es fa en poc més de 20 minutets. A més a més, porta verdures i és diferent al que estem habituats a menjar perquè la base és cous-cous. Com he dit altres vegades, podeu afegir-li el que volgueu, altres verdures de les que he posat jo, fruits secs, carn, formatge.